El poster que el pròxim curs ens acompanyarà.
El lema pastoral, és “Confia”,el mateix del curs passat,però…porta novetats!
Com el curs passat, la confiança és eixa actitud de vida, eixe mode d’estimar,que no sols m’implica a mi o a tu,sinó també als altres i a Déu.Per això et continuem convidant a …
Confíar en tu, en les teues capacitats,en tot el que,de bondat,d’amor,de bona persona portes dins i que Déu ha posat en el teu cor. Estàs cridat a descobrir i posar tot el que eres al servici dels altres.
Confíar en l’altre,en el qual viu al teu costat i en el qual no està tan a prop. També Déu ha posat en el seu cor bondat, tendresa, amor, perdó… També,igual que tu, ha de descobrir el tresor que és i junts podeu fer-lo, obrint els cadenats que impedixen que el món siga més humà i just i,en definitiva,millor.
Confíar en Déu, perquè Ell confia en tu, té un somni per a tu i espera acompanyar-te en el descobriment de quin és la clau que et porta a la felicitat.
La novetat està en el gest i la Paraula de Déu que acompanyarà al lema del pròxim curs.
Donant-li voltes al lema pensem que no hi ha major gest de confiança que deixar les claus de la teua casa a algú. Eixe gest que és senzill i que fem amb família i amics implica creure, tindre fe en l’altre, al qual deixe entrar i amb el qual puc compartir la vida. A més, les claus poden ser les de la meua casa o les de la meua vida i això sí que és un gest enorme de confiança perquè el meu cor, el cor de tots és un lloc sagrat en el qual em trobe amb mi, amb els altres i amb Déu i per a entregar eixa clau cal tindre fe, molta fe, estimar i sentir-se estimat, confiar que l’altre m’acull, em valora i em respecta. A més, eixe gest d’entregar les claus és molt nostre perquè Mare Mazzarello tots els dies posava les claus de la casa als peus de María Auxiliadora.
Així que ens vam posar a la feina i decidim crear una imatge que expressara eixe gest de confiança. Unes mans que entreguen les claus a l’altre,les claus que obrin cases, cors, històries, tancats amb clau…
Este curs et convidem de mode especial, a buscar i trobar claus, a obrir cadenats, i a *Confíar en Jesús i María perquè amb ells podem somiar i construir un món més humà, en pau, des del respecte i la solidaritat.
L’altra novetat és la Paraula de Déu que serà llum per al nostre camí,
“NO TEMES, PROU QUE TINGUES FE”(*Mc.5,36).
És una frase agafada del fragment que narra la curació de la filla de *Jairo, en el Jesús només li demana a *Jairo que tinga fe, i llija segura que si és així la seua filla curarà.
El Senyor a cada un de nosaltres, igual que a *Jairo, només ens demana que tinguem fe perquè el seu amor i la seua força puga tornar del revés els nostres moments de debilitat, d’egoisme, de rancor, de violència,…perquè amb Ell no tenim res a témer. Així que, com acabava el curs passat…CONFIA! Perquè Ell és la clau que dona sentit a la teua història, a la nostra història.